Amb la meva feina he après a crear a mida. He après a escoltar a les persones, he tingut la sort de créixer en una botiga de pintures on el meu pare escoltava les necessitats del clients que venien buscant el seu color. Recordo com feia les barreges de color per aconseguir la tonalitat perfecta, aquella capaç de dibuixar un somriure en els seus rostres i aquí es desperta una sensibilitat especial, veure com els somriures es dibuixen a banda i banda del taulell. Aquesta es la sensació que persegueixo desde que vaig iniciarme en aquesta fantàstica professió. Al llarg de 25 anys i després de viure encerts i desencerts encara m’emociono quan veig el somriure de les persones cada vegada que entrego un projecte acabat, en aquesll moment torno a ser aquella nena que observava els somriures dels clients del meu pare. cada vegacom les persones després d’una feina somriuen, en aquell moment torno a ser aquella nena que observava rere el taulell del meu pare. Puc dir que tinc la sort de treballar d’allò que m’apassiona i que dona sentit a la meva vida i com que en aquesta vida res és estàtic ni per sempre evoluciono sense deixar de perseguir la màxima qualitat en tot allò que faig.